TRIATHLO PONT DE SUERT

Dissabte a la tarda, la Sandra (suporter incondicional) i jo empreníem el camí al Pont de Suert. Allí es disputaria el pròxim triatló del circuït català individual i per equips.
A les 19:30h tocava acudir al breafing, recollir el dorsal i el casquet per al sector de natació.
Tot correcte, la prova es disputaria en tota normalitat. A pesar del baix nivell d’aigua de l’embassament era més que suficient per realitzar prova. Aquest cop sí he tirat de despertador, dormia com un tronc!!! que bé que es dorm aquí dalt tirant de manteta. A tot això,esmorzats, ens dirigim a deixar les bambes al box del camp de futbol i desprès en la bike al box de l’inici de la prova.

Faig un cop d'ull al rellotje i ja casi es l’hora, em poso el neoprè,cosa que avui és obligatori, la temperatura de l'aigua es baixa, faig una remullada i ja em quedo a la sortida,avui sortim de dins l'aigua. Bocinasso i sortida... tot com sempre. Jo al meu ritme, i a la que me n’adono, casi em quedo sol!! Aquí, avui, hi ha nivell!! Van com a bales!!

Per fi ja tocava terra…. estava més exhaust que altres vegades. La cosa no arrencava i ara em tocava el sector de bici, a pedalar!! Tenia les cames fredes, no se exactament si per l’aigua freda o pel poc ús que n’havia fet nedant.

El recorregut estava totalment tallat al trànsit, és fantàstic la seguretat que et dona rodar així. Creuem el Pont de Suert i als 5km trobem la cruïlla direcció Boi Taüll, aquí farem tres pujades i tres baixades de 5km pel mateix tram.

En la primera pujada pujo un grupet de 5 o 6, ells anaven forts i jo apretava per posar-me a roda, aquí el drafting estava permès…ho havia d’aprofitar….primer gir i avall, em vaig quedar darrera, no els podia seguir!! Semblava que portessin un 70 de plat.

A la  segona volta, em vaig quedar en terra de ningú. Vaig fer la pujada sol, quan era a punt del 2 gir un grupet davant …era la meva! Havia d’aconseguir agafar-los per a que em portessin,i així va ser, a roda tota la estona, jo no podia tirar i així vaig arribar al box.

bike-run.

Arribo al segon box, deixo la bike i em calço les bambes per fer els últims 10km de run. Avui sembla que no acabi d’arrancar, i això que he sufrit lo meu. El recorregut era mixt, en la seva gran majoria asfalt i la resta terra molt compacta. Cap problema, cada cop em trobava més còmode, i en una d’aquestes em passa una noia en un ritme molt alegre i decideixo agafar-me a ella, vista mirant als peus i a al seu ritme, i sí, sí, ja nomes quedaven 3km,i ara si que estava a tope!! Llàstima que no fossin 20km de run!! Ara em venien les bones sensacions... dit això, volta al camp de furbol i directe a meta. 2h26' al rellotge i 2h28' a l’oficial que és el que compta.
El pròxim més i millor (espero).






*Crònoca per Inko, el nostre bici-at de ferro, enhorabona!